<br />L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses.

<br />Aquesta és una història familiar on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions que no es corresponen. Una història definida pel trencament que suposa la separació. La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat.  <br />Després de la presentació del llibre, l’escriptora va parlar amb els mitjans de comunicació i va explicar que escriu des que tenia 11 anys. Per a ella, escriure i llegir era un divertiment més. Però, a partir de l’adolescència, va començar a fer servir l’escriptura com a teràpia.<br /><br />L’escriptora catalana d’origen marroquí va guanyar el Premi Ramon Llull amb aquesta obra que presentava. El premi i el boca a boca van fer que la seva obra fos de les més venudes per la darrera diada de Sant Jordi, fet que ha suposat que no pari de fer presentacions i conferències. Ara diu que necessita una mica de descans per tornar a posar-se a escriure.<br /><br />A partir d’un intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora Najat El Hachmi construeix a L’últim patriarca una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana. L’obra ha estat traduïda al castellà i al francès.<br />