Tot i que és nascut a Barcelona, des de fa més de 40 anys es va enamorar del Penedès, on hi viu des del 2005. De fet el llibre comença narrant l’ensurt de salut que va partir fa uns anys a Sant Martí, que d’alguna manera li ha fet replantejar la seva vida. En aquestes memòries, es capbussa en el que ha estat una fecunda i creativa trajectòria de més de mig segle dedicada a la pintura, nou amb un relat cronològic, sinó amb anades i vingudes amb exercici de memòria. L’artista ens comenta que la seva vida ha evolucionat per un seguit de casualitats. Des de l’infància, anant a parar a una escola on van saber descobrir la seva habilitat per la pintura des de ben petit. També per casualitat, i per relació familiar, va viatjar a Paris on va descobrir que podia viure de la pintura.  La seva carrera suposa un intens periple amb un preàmbul difícil, a la recerca d’un llenguatge propi, que també va descobrir de casualitat quan una amiga el va portar a Londres.   Així el prestigi internacional li arriba amb els paisatges urbans, però darrerament es dedica a pintar ninots sense nas i és aquí on hi entra també l’estampa de Sant Fèlix que va realitzar l’any 2012.  Ara presenta les seves memòries amb el desig que ofereixin també una mica de llum.   En aquest llibre descriu també la seva apassionada relació amb Barcelona, o el seu amor per Cuba i la ciutat de La Habana. “Olor a trementina” ha estat publicat per l’editorial Beta.