Fa pocs dies que ha començat la primavera i amb aquesta esperada estació arriben també les reaccions al·lèrgiques, una reacció exagerada del organisme davant una substància que la percep com un agent dolent.

En la primavera es quan es produeixen més reaccions d’aquest tipus perquè es quan les plantes es reprodueixen i emeten el polen per l’atmosfera. Se estima que en els països desenvolupats un 15 per cent de la població pateix algun tipus d’al·lèrgia.

Hi ha una important predisposició genètica a tenir aquesta malaltia, ja que prop del 80% dels fills de pares amb tendència al·lèrgica la pateixen. Segons José Sanz, cada vegada més hi ha una predisposició de la societat moderna a patir al·lèrgia degut a que el sistema immunològic no es posa tant en funcionament pels medicaments i reacciona per qualsevol motiu.

 

 

Les substàncies més comunes que provoquen aquestes reaccions son el polen, alguns aliments i medicaments.  

A Espanya els principals polents causants son el Robles, Olmo, el plàtan i l’olivera. A l’estiu, les herbes com la Granma dolça o maleses com el cardo.La simptomatologia principal consisteix en picor d’ulls i llagrimeig, picor de nas i emissió de mucositat aquosa, esternuts, i fins i tot simptomatologia asmàtica i febre. Per la vanalitat d’aquest símptomes, és fàcil pensar en altres malalties com infeccions víriques respiratòries, constipats, etcètera. Per establir un tractament adequat, és fonamental determinar el diagnòstic correctament. L’al·lèrgia primaveral té una evolució una mica anàrquica, millora o empitjora de forma sobtada, amb relació a modificacions de la concentració de pol·len en l’ambient influïdes per canvis climàtics. En ocasions pot afavorir el desenvolupament d’altres malalties, bàsicament d’infeccions respiratòries, que requeriexent tractament específic i seguiment.