A més de generar pèrdues al sector agroalimentari, 9 de cada 10 accidents de trànsit a Catalunya són provocats per fauna cinegètica, especialment senglars. D’altra banda, la convivència amb aquestes espècies té riscos per a la salut de les persones, les espècies ramaderes i els animals salvatges, així com en la biodiversitat i la conservació dels espais naturals protegits.

En aquest context, el Govern està treballant per fer un «front comú» que permeti controlar «amb més celeritat i contundència» la sobrepoblació de fauna cinegètica. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ho explicava la setmana passada mentre participava en una trobada a l’Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega per fer front a la sobrepoblació de conills.

En el marc d’aquest «front comú», la Direcció General d’Agents Rurals del Departament d’Interior i Seguretat Pública ha pres mesures per «actuar amb la màxima eficàcia en la reducció dels danys» produïts per la fauna cinegètica.

L’any 2021 es va posar en funcionament del Grup Especial de Gestió Cinegètica i Captura d’Animals (GECA) amb l’objectiu de disminuir els danys i el perill per a les persones i els seus béns provocats per la fauna cinegètica, exòtica invasora o els animals domèstics o ensalvatgits.

Lluís Pallarès és sotsinspector dels Agents Rurals i cap d’àrea de grups especials i explica la situació que hi ha a Catalunya per zones en relació a la fauna cinegètica.

Segons les dades recollides pel Servei Català de Trànsit, l’any 2024 es van produir 207 accidents per xoc amb animal a l’Alt Penedès. La gran majoria no va provocar víctimes però hi va haver 10 ferits lleus i 1 de greu.

Els Agents Rurals també intervenen quan hi ha fauna salvatge a la via pública segons els protocols establerts entre Agricultura i Interior.

Pel que fa als danys en l’agricultura, la caça durant el període hàbil mitjançant les batudes, aguaits i acostaments, redueix les densitats poblacionals de les espècies cinegètiques i les intenten mantenir en un llindar que asseguri la reducció de conflictes. Quan no n’hi ha prou es poden sol·licitar autoritzacions excepcionals al Departament d’Agricultura.

A la zona del Penedès, els agricultors corroboren que els problemes més grans el causa el senglar, que en els darrers 10 anys ha triplicat la seva població.
Maria Rovira és pagesa de La Fortesa.

D’altra banda, el cabirol és un cèrvid brostejador que durant els mesos de primavera, quan la vinya treu els primers borrons i brots, es veu especialment atret per aquests conreus.

Des del punt de vista dels agricultors, calen mesures urgents per controlar el creixement d’aquestes espècies pels danys que originen als conreus.

Aquest 2025, a través dels cursos promoguts pel Departament d’Agricultura, es formaran 800 persones, que se sumen a les 200 que ja es van habilitar l’any passat, per executar accions de control poblacional d’espècies com conills, senglars o cabirols.

Imatges cedides:

Projecte ‘Animals salvatges de Pacs’ – Cicle Superior Escola El Drac

‘Fauna salvatge a les rieres de Vilafranca del Penedès’ – Xavier Bayer