Les associacions de veïns i veïnes van néixer als anys 70 per aconseguir unes millors condicions de vida en plena dictadura. Ara, més de 50 anys després, el moviment veïnal és molt diferent i afronten el repte de captar l’atenció de la gent més jove, que sovint s’implica en altres entitats

Si el relleu generacional és un dels principals reptes generals de les entitats vilafranquines, encara ho és més si parlem de les associacions de veïns i veïnes, unes entitats que, algunes d’elles, fa anys que tenen les mateixes persones al capdavant. Tot i així hi ha excepcions. Des de l’associació de veïns i veïnes de Sant Julià, per exemple, que ara ha complert 50 anys, la que fa 3 anys que és la seva presidenta, Sandra Pina, reconeix que és molt difícil trobar gent compromesa en una tasca altruista

La junta actual encara no es planteja el relleu, però sap que quan toqui serà complicat trobar persones per fer-lo i per això estan pensant com anticipar-se i fer activitats atractives i, sobretot, trencar l’estigma que les associacions veïnals son per a gent gran.

Des de l’Espirall, el que porta més de 20 anys sent president de l’associació, Antonio Díaz, apunta que el relleu és molt difícil i que ningú vol entrar a la junta perquè la societat cada cop vol menys implicació.

Díaz explica que la gent es fa sòcia de l’entitat per gaudir del local, que cedeixen a la gent del barri, però que a vegades un cop l’han fet servir es donen de baixa. Ara bé, acudeixen a ells quan passa alguna cosa

Per la seva banda, el president de l’associació de veïns de la Girada, Francisco Medina, lamenta també la poca implicació al seu barri

Medina destaca la necessitat que entri gent jove a les entitats per tenir una mirada diferent del que s’està fent

Així, tot i que en moltes reunions de les associacions hi ha gent que assisteix per saber les novetats o parlar dels seus problemes concretes, el que no volen és formar part activa de les juntes.

Des de les associacions alerten que la societat actual impera, de forma genèrica, un individualisme que allunya al veïnat de la participació i lamenten que la gent només se’ls hi dirigeixi per demanar ajuda pels seus problemes i, un cop resolts, marxen.