El 18 de juliol de 1936, el cop d’estat del General Franco es traslladava a la península Ibèrica donant inici, així, a la Guerra Civil Espanyola. Un conflicte amb una multitud d’escenaris bèl·lics, un d’ells aquí, a l’Alt Penedès, tant per terra com per l’aire.

El Penedès, un nucli important de l’aviació republicana

Arran de la pèrdua dels aeròdroms situats a l’Aragó i del moviment del front de guerra cap a Lleida, la República va decidir l’any 1937 replegar la seva aviació cap a zones situades lluny del front. Un dels punts escollits per l’exèrcit republicà va ser el Penedès, gràcies, en part a la seva distància de la zona de conflictes i per la seva superfície plana.

L’exèrcit republicà construiria un total de quatre aeròdroms al Penedès, situats a Santa Oliva, Pacs, Sabanell (Font-Rubí) i els Monjos. En aquest últim hi podem trobar, avui dia, el Centre d’Interpretació de L’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), que des de fa deu anys, tal com diu el seu nom, pretén informar sobre la guerra civil i donar a conèixer la importància de l’aviació republicana, en especial la que va instal·lar-se al Penedès. El nom del grup era «el Vesper de la Gloriosa» i estava compost per algunes esquadres d’avions d’origen soviètic anomenats Xatos i Mosques.

El «Vesper de la Gloriosa» duria a terme diverses intervencions de suport al front de l’Ebre i el Segre, entre l’abril i maig de 1938. L’aviació del Penedès també participaria en la batalla de l’Ebre i l’ofensiva de Seròs entre juliol i novembre del mateix any. Ja cap al mes de setembre, el Vesper participaria durant la campanya de Catalunya, entre desembre del 38 i el gener del 39.

En aquest sentit, el Penedès es convertirà en un important centre d’operacions per l’aviació de la república, però alhora, en un dels objectius principals i punt de mira dels bombardejos del bàndol nacional. Les zones més afectades pels atacs aeris van ser, sobretot, el Garraf i el Baix Penedès. Pel que fa a l’Alt Penedès, es calculen una cinquantena de víctimes. Els punts més atacats, les principals poblacions.

Subirats va ser l’última defensa de Barcelona contra l’avenç franquista

Una altra entitat que manté viva la memòria de la guerra civil al Penedès és el Centre d’Estudis de Subirats. Ho fa, concretament, amb el Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona (CIUDEB), un equipament museogràfic, que fa referència els fets ocorreguts el 22 i 23 de gener al municipi de Subirats, quan diversos soldats republicans van construir un seguit de fortificacions a banda i banda de l’N-340, entre el poble de El Pago i el coll de l’Ordal, amb l’objectiu d’endarrerir l’avenç franquista a Barcelona.

Una història heroica, que si ve no aconseguir frenar l’exèrcit franquista, si va facilitar a molts republicans la sortida de Barcelona cap a l’exili.

L’escenari de la batalla es pot visitar avui dia a través de la Ruta de l’Última Defensa de Barcelona. Un recorregut creat fa uns vint anys, arran del descobriment de les diverses fortificacions per part de Josep Mata, president del CESUB.

A la ruta, organitzada pel mateix centre, es poden observar les diferents trinxeres i els nius de metralladora, que en el seu moment varen utilitzar els soldats republicans. A més, a la zona també s’han anat trobant diversos elements de la batalla i els cossos de set de soldats republicans morts.

Des d’armes soviètiques, com un Mossin-Nagant, fins a un casc republicà amb un orifici de sortida, tot el material descobert es pot veure a l’equipament museogràfic del CIUDEB. El local també compta amb mapes militars de l’època i una maqueta de la batalla. Tot amb l’objectiu de mantenir viva la memòria d’aquesta última resistència republicana a Subirats.

El CIUDEB i la Ruta de l’Última Defensa de Barcelona es complementen amb altres itineraris relacionats amb la Guerra Civil al Penedès, com la Ruta de les defenses de costa al Garraf i el Baix Penedès, o el mateix CIARGA de Santa Margarida i els Monjos.