El canvi climàtic comporta l’elevació de les temperatures, tempestes més intenses i freqüents i un augment de les sequeres. En paral·lel, l’ús intensiu dels sòls ha fet que s’esgotin els seus nutrients i hi ha qui afirma que en 60 anys no quedaran sòls fèrtils a la terra.

La plaga de míldiu del 2020, els tres darrers anys de sequera extrema i, aquest passat dissabte, una violenta pedregada que ha malmès 1.500 hectàrees són alguns dels fenòmens que ha hagut de suportar la vinya del Penedès darrerament. En aquest escenari, la viticultura regenerativa està intentant crear conreus més resilients i respectuosos amb el medi ambient.

L’Associació de Viticultura Regenerativa va ser creada l’any 2021 amb l’objectiu d’impulsar aquest canvi de paradigma en la gestió de les vinyes: basat en el cicle del carboni per regenerar els sòls, frenar l’erosió, fomentar la biodiversitat i mitigar l’escalfament global. Impulsada per cinc socis fundacionals (Família Torres, Clos Mogador, Can Feixes, Jean Leon i AgroAssessor), l’entitat és un punt de trobada on compartir informació, experiències i coneixements per «implementar amb èxit la viticultura del canvi climàtic».

Actualment, l’Associació compta amb més de 110 socis de 9 països i acaba d’estrenar el nou segell de viticultura regenerativa, que dona visibilitat als cellers i viticultors que comencen i als que porten anys regenerant els sòls.

L’Associació de Viticultura Regenerativa, amb el suport del Clúster Vitivinícola Català INNOVI, ha celebrat aquesta setmana el 4t Simposi de Viticultura Regenerativa a l’auditori del Vinseum. El simposi portava per títol ‘Vinyes resilients: estratègies regeneratives davant la sequera’ i arrencava amb la benvinguda del regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Vilafranca, Miquel Medialdea, i la presentació de la sòcia fundadora de l’AVR i presidenta d’INNOVI, Mireia Torres. L’encarregada d’obrir les ponències era la Dra. M. Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB). L’experta en riscos meteorològics i canvi climàtic explicava que a la regió mediterrània «l’augment de temperatura és superior a les previsions», un fet «altament preocupant» i que té una «incidència clara» en les precipitacions, amb menys aigua i repartida entre sequeres i episodis de pluges torrencials.

En la línia de la resta d’intervencions al simposi, l’experta defensava que l’adaptació dels conreus a la crisi climàtica ha d’anar acompanyada de mesures de mitigació per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Un altre dels ponents de la jornada era el pagès, ramader i consultor Sergi Caballero. L’any 2013 va engegar el projecte cooperatiu de permacultura, agricultura regenerativa, decreixement i sobirania alimentària Mas Les Vinyes, al Lluçanès. Caballero apuntava que és un bon moment per fer «un canvi a gran escala».

Des de la seva experiència, Caballero afirmava que els mètodes regeneratius es poden aplicar en qualsevol cas, tot i que no existeix una «recepta universal» ni que funcioni d’un dia per l’altre.

Aconseguir conservar i aprofitar al màxim la poca aigua que tinguem serà un del principals camins per a la viticultura del futur.

La recerca de l’eficiència en l’ús de l’aigua amb un millor maneig del paisatge, l’ús d’aigua regenerada i, en el cas que s’implementin sistemes de rec, que siguin extremadament eficients, van ser algunes de les mesures que es van tractar al simposi. També la recerca en varietats resistents a la sequera, la millora de la capacitat d’absorció del sòl, el restabliment de la salut dels ecosistemes agrícoles, triant la coberta vegetal més adient per a cada cas, la poda de respecte i l’agroforesteria, que consisteix en la inclusió de plantes llenyoses perennes i d’animals als conreus, van ser altres de les idees que es van posar sobre la taula durant el simposi.

El simposi va comptar amb mitja dotzena de ponències i es pot recuperar íntegrament a la pàgina web de l’Associació de Viticultura Regenerativa.