La sessió de presentació de l’avantprojecte estava prevista pel 17 d’abril, però, davant el gran interès que estava suscitant aquesta jornada, el Departament de Territori va decidir ampliar el procés de recollida de propostes al portal participa.gencat.cat fins el 7 de juny i traslladar la jornada a aquest dimecres 15 de maig, en un emplaçament amb més capacitat, l’auditori del Vinseum.

El Pla Territorial Parcial del Penedès abasta les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i 25 municipis de la comarca de l’Anoia. En total, 72 municipis amb prop de 480.000 habitants.
La sessió divulgativa celebrada aquest dimecres a l’auditori del Vinseum comptava amb la participació del delegat del Govern al Penedès en funcions David Alquézar qui, en acabar la sessió, valorava l’avantprojecte com un document equilibrat i consensuat a través de la participació.

En ser l’últim, l’avantprojecte del pla del Penedès ha estat elaborat en un escenari global que ha variat molt respecte als anteriors, redactats fa més de 13 anys, en el sentit que té en compte les principals transformacions globals en marxa, com la transició verda i la digital i la necessitat de generar oportunitats de vida en qualsevol punt del territori.

Alquézar destacava aquest aspecte i parlava del primer trimestre del 2025 com a data per tenir el projecte definitiu aprovat.

El pla planifica de forma interrelacionada els tres sistemes que aborda: els assentaments urbans, els espais oberts i les infraestructures. L’encarregat de presentar l’avantprojecte era el Director General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat, Agustí Serra.

Davant l’oposició que estan generant determinats projectes ja en marxa, com el desenvolupament del sector Sant Marçal – Cal Vies, Serra va explicar que l’avantprojecte recull la planificació existent fins ara.

Entitats ecologistes, de defensa del territori i sindicats com la Unió de Pagesos temen que la planificació urbanística trinxi el paisatge penedesenc i una de les preocupacions principals és la instal·lació de parcs eòlics i plaques fotovoltaiques. En aquest sentit, Serra explicava que el pla recull criteris per fixar on no poden anar aquestes infraestructures de generació d’energies renovables.

La sessió va comptar amb una àmplia participació de representants d’entitats i agents econòmics i socials.

El president de l’Associació Pro Vegueria Penedès, Jordi Cuyàs, demanava que es tingués en compte la gestió de l’aigua, tant en el consum com en la regressió de les platges, i que es prioritzés la vertebració del territori i la mobilitat a través del tren.

Per la seva part, la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès, Neus Lloveras, posava el focus en la importància que els habitants del Penedès puguin treballar a prop de casa.

En nom del sindicat Comissions Obreres, Albert Rodríguez, recordava que el creixement ha d’anar acompanyat de llocs de treball i demanava que, quan s’aprovi el pla, es desenvolupi realment, amb els serveis necessaris adequats al creixement que es pugui produir.

Des d’UGT, Francesc Rica, es mostrava «positivament sorprès» perquè, al seu parer, l’avantprojecte no peca de «centralisme»; però reclamava més atenció per la mobilitat de les persones.

Des de la Unió de Pagesos, Maria Rovira, opinava que l’avantprojecte no planteja un model territorial clar i, en alguns casos, fins i tot xoca amb el Catàleg del Paisatge.

El Pla Territorial del Penedès té com a objectius, a grans trets, en matèria d’assentaments: el reequilibri entre els habitatges i els llocs de treball de cada nucli. Pel que fa als espais oberts, té en compte els quatre trets que estructuren el paisatge del Penedès: el sòls forestals, que ocupen el 50% del territori; els conreus agrícoles de la plana; el mosaic agroforestal, i una franja costanera fortament transformada i concreta condicions específiques d’ordenació per a usos que ocupen grans superfícies. En matèria d’infraestructures, el Pla adopta un model jerarquitzat i capil·lar per potenciar l’articulació entre la xarxa local i la xarxa territorial, a més de vertebrar els assentaments urbans entre ells i amb les vies territorials.

Una vegada es tanqui l’exposició pública, la següent fita en la tramitació del Pla territorial serà la seva aprovació inicial, seguida del preceptiu període d’informació pública i audiència als ajuntaments afectats. A continuació arribarà l’aprovació provisional i la definitiva pel Consell Executiu.