Tot i que l’ús de la pirotècnia s’hagi desestacionalitzat, amb un ús anual recurrent, la revetlla de Sant Joan és una de les dates més destacades pel que fa al consum de material pirotècnic en establiments i casetes de petards.

Un material, que segons Frederic Broquetas, de la botiga Hipercoet de Vilafranca, es classifica a partir de la seva perillositat i càrrega explosiva, tal com indica la normativa actual.

La seguretat en l’ús de la pirotècnica també és un tema recurrent en esdeveniments populars com les Festes Majors, en concret en l’equipament dels balls de foc com el dels diables.

Marc Garcia, membre dels Diables de Vilafranca, assegura que tot i que la prevenció sempre ha estat present, en els últims anys el ball ha millorat la qualitat dels seus vestits per utilitzar, de forma més segura, els elements pirotècnics.

De la mà de les normatives i la seguretat, però, les festes populars i els seus balls de foc també s’han trobat amb un seguit de restriccions, fruit de la situació climàtica actual.

L’augment de la sequera i el risc d’incendis han provocat que l’ús de la pirotècnia hagi quedat restringida aquests últims anys en esdeveniments com els correfocs, especialment a certs municipis propers a les zones boscoses.

Aquesta situació climàtica podria provocar, fins i tot, la desestacionalització dels actes de foc. L’any passat a Castellví de la Marca, per exemple, el correfoc ja no es va celebrar per Festa Major, sino que es va dur a terme durant la Festa del Most a l’octubre.

A banda de la seguretat i les restriccions, un altre tema rellevant avui dia pel que fa a la pirotècnia -en aquest cas la sonora- és la inclusió de tota la ciutadania en les festivitats on se’n faci ús. En especial, la de les persones que tenen hipersensibilitat auditiva, i que no poden gaudir d’aquest tipus d’espectacles, on el tro dels petards és el tret predominant.

Per poder revertir-ho, Ajuntaments com el de Vilafranca ja van decidir implementar la passada Festa Major un pla pilot de trams tranquils pels col·lectius sensibles, on els balls de foc no van fer ús dels petards amb trons. Una decisió, que des del Ball de Diables veuen positiva.

Associacions pirotècniques del territori, com els 3 mosqueters, també s’han sumat a la implementació de mesures inclusives, perquè tothom pugui gaudir dels seus espectacles pirotècnics sense que el soroll dels focs suposi un problema.

Altres col·lectius vulnerables als efectes sonors de la pirotècnia són els animals. Un clar exemple són els gossos, els quals poden escoltar fins a quatre vegades més que els humans i, per consegüent, passar-ho molt malament durant aquest tipus d’actes.

Marina Berguedà, voluntària de l’associació animalista Vilanimals ens explica les principals conseqüències.

De totes maneres, la mateixa Berguedà creu que, avui dia, la consciència sobre l’ús de la pirotècnia en espais amb una gran presència animal ha augmentat substancialment, tant per les persones com per l’administració pública. La voluntària posa l’exemple del municipi canari de Telde.

Pel que fa a nivell estatal, la nova Llei de Protecció Animal, aprovada el passat setembre, també garanteix una major defensa animal envers els efectes dels focs artificials prohibint, per exemple, la participació d’aquests en actes festius on s’utilitzi pirotècnia, com les romeries i actes firals.

Tot i això, des de Vilanimals creuen que aquesta llei hauria de ser més efectiva i apel·len a la conscienciació ciutadana, per tal de potenciar la inclusió i mantenir viva, a la vegada, la tradició popular pirotècnica amb mesures com, per exemple, el canvi d’ubicació de diferents actes sonors o l’implentenació de focs únicament lluminosos.