El Penedès viu un augment important de la seva població. Les dades marquen un ascens generalitzat d’habitants, un aspecte que es va iniciar just al sortir de la pandèmia, motivat pels moviments de persones. Si posem la mirada al conjunt de la comarca, l’Alt Penedès també experimenta un creixement global de la població. L’any 2022 es van assolir els 110 mil altpenedesencs, sent la divuitena comarca més poblada del país. Ara bé, aquest increment és tot un repte per als municipis més petits, ja que es veuen obligats a gestionar-ho de la millor manera per tal d’assegurar llocs d’ocupació i serveis per a tothom.

És així com el director de la Mancomunitat Penedès-Garraf, Isidre Also, parla d’una tendència que encara es farà més evident en els anys vinents. Les possibilitats que ofereix casa nostra i, el seu entorn, han estat el fruit d’aquest creixement progressiu, que s’ha fet notar just al sortir de la Covid-19. En aquest sentit, Also també expressa que el Penedès és un territori que, actualment, està cridant molt l’atenció, com ja va passar en el seu moment amb el Maresme, per exemple.

En el cas d’Olesa de Bonsevalls, el seu alcalde, Jordi Ramos, expressa que aquesta tendència ja és present al municipi des dels anys 2000. Tot plegat, aquest increment més substancial, que ha vingut després de la pandèmia, no els ha suposat gaires maldecaps. No obstant això, Ramos afirma que el poble s’ha quedat enrere en alguns aspectes, com en l’àmbit de la mobilitat, on les freqüències de busos cap a Barcelona durant la setmana és mínima, comparada amb les que hi ha els caps de setmana.

El motiu principal, segons l’alcalde, és causat pel fet que l’empresa que gestiona els busos encara té la concepció que Olesa de Bonsevalls és un municipi de segones residències. Per això, ara la feina del consistori és vetllar per aquest servei, per poder unir el nucli antic del municipi amb la resta d’urbanitzacions aïllades.

En atenció això, Isidre Also posa especial èmfasi en un altre aspecte important, i és que el Penedès està vivint un creixement vegetatiu negatiu, és a dir, hi ha més morts que naixements; per la qual cosa l’augment d’habitants és produït per la població nouvinguda, especialment de municipis metropolitans a l’Àrea de Barcelona, com són ell Vallès Oriental i Occidental o el Baix Llobregat. Tot plegat, són persones amb una experiència laboral ja consolidada que treballa, especialment, al sector dels serveis i que busquen una residència qualitativa.

D’altra banda, el director de la Mancomunitat Penedès-Garraf exposa que la indústria de la vegueria va a la baixa, mentre que s’està produint una economia cada vegada més terciaritzada al Penedès basada en els serveis. Precisament, i segons la Cambra de Comerç, el 72% de l’economia de la comarca està subjectada a aquest sector.

Tanmateix, si posem la mirada a Vilafranca del Penedès, la ciutat ha assolit la xifra més alta de població de la seva història, arribant als 40.949 habitants a finals del 2022, nou-cents més que el 2021. Malgrat que la població vagi incrementant, les dades de natalitat tendeixen anar clarament cap a la baixa. Vilafranca va tancar l’any 2022 amb 321 naixements, un 2,3% menys respecte l’any anterior. Pel que fa a l’índex de mortalitat, les xifres se situen en mitjana, amb 360 defuncions.

Pep Soler va ser un dels creadors del Pla Urbanístic que es va dissenyar l’any 2003 per a Vilafranca, i comenta que, en aquell moment, les dades ja apuntaven cap a un increment sostingut d’habitants, malgrat que ja fa uns anys que la població vilafranquina s’ha estancat als 40.000 ciutadans. Soler associa aquest estancament a la manca d’habitatge en l’actualitat, un aspecte que municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han sabut gestionar.

Si ens hi fixem en la distribució dels ciutadans en funció dels barris, veiem que aquesta és força irregular. El primer lloc l’encapçala el barri del Poble Nou, on concentra poc més de 8.000 ciutadans. La segona posició l’obté l’Espirall, amb 7.000 i, seguidament, Sant Julià i la Girada, amb 6.000 i 4.000 habitants, respectivament. Per aquest motiu, Soler considera que, si Vilafranca hagués de créixer en extensió per adaptar-se al creixement de població, seria per la zona de la Pelegrina fins a la carretera de les Cabanyes, o també pel barri del Molí d’en Rovira, concretament, pel Melió Residencial.

Per tant, el Penedès afronta aquest increment gradual d’habitants amb seguretat, però amb deures per fer per poder garantir un creixement controlat mitjançant l’aliança amb la resta de municipis de la comarca.