És una exposició amb més d’una cinquantena de peces que, a través de la pintura i el dibuix, l’abstracció i la figuració, cavalquen entre la cruesa de la realitat quotidiana i un món oníric i fantasiós. Estimar la natura és respectar allò que no acabem d’entendre i Clàudia Carbó es pregunta com pot ser, en tants moments, tan crua i cruel? L’artista observa els éssers que li són més propers, els seus gats, i els pinta i els reté amb ella. Reté el bosc cremat, les vinyes amb malures, els seus gats, els conills, les tórtores i els gripaus, els reté en dibuixos i pintures que no comprèn i després ho deixa anar, ho deixa ser, i aquí apareix l’abstracció, atacant la figuració, per deixar-se desfigurar, per mantenir-se crua i sense acabar de cuinar.

El conjunt de la seva obra sorgeix de l’interès per l’ambigüitat d’espais, objectes o escenes derivades de l’estat d’ànim, com el dol, o d’estats físics, com la miopia, que interfereixen en la percepció de la realitat.

Malgrat la seva joventut, ha participat en exposicions col·lectives a diverses poblacions catalanes i la que inaugura ara a Vilafranca és la seva segona exposició individual.

El dissabte 17 de febrer, a les 7 de la tarda, hi haurà una visita comentada a l’exposició.

‘Cru Cruel’ es podrà visitar a la Sala dels Trinitaris fins al diumenge 25 de febrer, en l’horari habitual d’aquest espai.