Aquesta dada es desprèn d’un estudi de la Diputació de Barcelona, sota el nom de ‘tastet de dades de BCN Smart Rural’ i que situa en 55.054 hectàrees la superfície de terres que es podria arribar a recuperar per a usos agrícoles, la qual cosa representa el 8,1% de la superfície no urbanitzada de la província, que és de 678.320 hectàrees.

Actualment, el 84,4% d’aquesta àrea potencialment recuperable es cataloga al Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles com a pastures (30.203 hectàrees) i boscos (16.225 hectàrees), encara que el 1956 eren finques de fruiters, cereals, horta i altres cultius. El 15,6% restant està constituït per terres inscrites com a conreus en desús, abandonats o no registrats, i representen 8.626 hectàrees idònies per a la producció d’aliments.

La pèrdua de terres agrícoles és un fenomen que ve produint-se des de fa dècades. Entre 1956 i 2018, la superfície cultivable a la província de Barcelona es va reduir en 120.500 hectàrees, equivalent a una disminució anual mitjana de 2.000 hectàrees.

Si descartem les terres abandonades o en desús que actualment surten registrades al SIGPAC com a boscos i pastures i ens centrem només en les catalogades com a conreables, la comarca barcelonina amb més potencial de recuperació agrícola és l’Alt Penedès: del total de 6.662 hectàrees que es podrien recuperar a la comarca, gairebé 1.500 hectàrees surten registrades al SIGPAC com a superfície agrícola i es podrien dedicar al conreu de cereals, fruiters, horta, oliveres, vinya i altres.