Com moltes de les coses que es viuen i passen per festa major, també la processó del primer dia va tenir un parell de circumstàncies significatives. Una de positiva i l’altra de negativa.

Del cantó positiu hi ha la recuperació de la Moixiganga, que l’any passat no va sortir i va ser substituïda per la de Sitges. Així a les set de la tarda, abans de l’inici de la processó, al carrer Pere Giró es va fer l’actuació completa dels quadres del Ball de la Moixiganga. El ball segueix una línia continuista dels quadres i vestuari que es va marcar en la seva recuperació l’any 1985, però amb alguns matisos i canvis en el vestuari i amb dos quadres, un dels quals és completament nou. L’encarregat del projecte de reorganització del ball ha estat l’expert en dansa tradicional catalana i cultura popular, Raimon Casals, que un cop acabada la presentació es mostrava satisfet de la reacció del públic.

L’altre fet a destacar de la processó del 29 enguany va ser que just amb l’actuació dels elements de foc, en l’entradeta del Sant a la plaça Jaume I, una espurna va provocar l’incendi del xiprer que hi ha a la placeta de davant del Palau Baltà. Hi va haver la ràpida intervenció de les ADF, però es va poder constatar com és de greu la sequera dels darrers mesos i que n’és de difícil apagar el foc d’un arbre en flames.

Com marca la tradició la processó l’encapçalava el Drac, acompanyat per els Diables, Serrallonga, l’Àliga i els Gegants, com a principals elements de bestiari en el seguici festiu.
Dels Gegants en sabem coses noves. Concretament de l’Elisenda. Tot gràcies a un dels portadors del ball, el Carlos Morillo, conservador-restaurador de bens culturals. El seu treball final de Grau ha estat l’estudi científico-tècnic del bust de l’Elisenda i mans originals dels Gegants de Vilafranca del Penedès per dilucidar aspectes tècnics de construcció i datació de les peces. Morillo ha constatat que el bust de la geganta és de 1831, i les mans dels gegants són encara més antigues.

Un dels balls que està de celebració és el Ball Pla, que compleix els 50 anys de la seva recuperació. Un any amb feina fins el darrer dia perquè volen fer el rècord de jotes el dia 31, en acabar la processó.

D’altra banda la novetat en cercaviles i processons d’aquest primer dia de festa major era la de les zones tranquil.les, pe a persones sensibles. Un espai on els balls es comprometien a reduir el volum de soroll, i els elements de foc a no petar. Des de l’Ajuntament se’n fa una valoració molt positiva. També les famílies amb infants ho agraeixen.

Entre els balls del seguici vam poder parlar amb la XI colla de Bastoners que es retirarà després d’aquesta Festa Major, un any abans del previst. D’aquesta manera no faran l’any vinent el rècord de pavanes, que han deixat en les 380 de l’any passat. Els bastoners sempre es retiren en grup i deixar-ho ha suposat un debat intern.

Tot i que el recorregut de la processó fins a Santa Maria no era massa llarg, com sempre el seguici es va anar estirant. Des que el Drac va fer entrada a plaça fins que va arribar Sant Fèlix va transcórrer una hora i cinc minuts. Malgrat tot no ens podem queixar aquest 2023. El Sant va entrar a l’església a les deu i trenta cinc minuts de la nit. L’hora més matinera dels darrers deu anys, junt amb les del 2015 i 2016, però lluny de la del 2012 que va ser abans de les deu.