Aquesta és una de les principals conclusions extretes de la primera tertúlia del curs 2020-21, organitzada per l’Escola d’Enoturisme del Penedès i el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola, sota el títol ‘La masia-celler com a recurs enoturístic’. L’acte, que es va fer de manera telemàtica dimarts al vespre, estava conduit per la paisatgista Soazig Darnay i coordinat per la historiadora Montserrat Julià. Va comptar amb l’assistència d’una cinquantena de persones, entre elles la regidora d’Educació Xell Montserrat, la directora de l’Escola d’Enoturisme Esther Garcia i el sociòleg i professor Lluís Tolosa, encarregat de donar el tret de sortida a la trobada reivindicant que cal respectar i posar en valor la masia.

Entre els ponents, Ernestina Torelló, propietària del celler Torelló ubicat a la Masia de Can Martí de Baix, creu que el manteniment i conservació de la masia és un compromís no només amb la família, sinó amb tota la societat.

Precisament, la responsabilitat personal amb l’entorn va ser el que va empènyer a la conservació de la masia de Can Ràfols dels Caus. La seva gerent, Rosa Aguado, explicava que el celler modern es va construir sota terra amb la intenció d’evitar l’impacte d’una nova construcció en el paisatge.

Una altra de les participants, Ester Tous, copropietària del celler Eudald Massana Noya, va explicar que aquest any han posat en marxa un petit jardí de vins on el visitant pot gaudir d’un vi a l’aire lliure mentre contempla els ceps o la posta de sol. Les masies al Penedès han estat històricament vinculades a la vinya i a l’elaboració del vi, tant des de la propietat com amb la figura del masover, tal com va explicar Ferran Mulet des de l’experiència del seu pare com la seva pròpia.
També hi va intervenir el president de la DO Penedès, Joan Huguet, per explicar un nou projecte de viver de petits cellers que estant creant amb l’Ajuntament de Vilafranca.

La preocupació sobre la manca de reconeixement dels cellers, les masies i l’enoturisme en els treballs del nou Pla Territorial del Penedès, la manca de sensibilitat en el planejament del Quart Cinturó sobre el patrimoni històric i la necessitat de conservar els usos i l’activitat al voltant d’aquests edificis històrics van ser alguns dels temes que van sorgir en el torn de debat amb el públic.