Sota el nom de “Estructures del coneixement” podem fer un recorregut per diferents projectes d’Antònia del Río que aborden la temàtica de la construcció de la memòria i el discurs en àmbits institucionals. De fet vol qüestionar i reflexionar sobre com ens arriba el coneixement, i qui tria el coneixement que cal preservar i el que no.
La peça que obre l’exposició és “Aliment discursiu teòric”, projecte significatiu en la relació de l’artista i la galeria, ja que amb aquesta obra Antònia del Río va ser seleccionada el 2013 per participar en el projecte “Matèria primera” en què la galeria convocava a artistes que treballen per mostrar propostes, idees o projectes innovadors que permetin seguir avançant en temps de crisi i obrir noves vies dins de l’art contemporani amb projecció de futur.
També s’hi mostra el projecte “La biblioteca absent”, iniciat el 2010 amb la beca de producció artística Fundació Suñol en col·laboració amb el Màster Produccions artístiques i recerca de la Universitat de Barcelona.
El projecte “Esporgats” té també una llarga trajectòria. A l’exposició es posen en diàleg qüestions al voltant de la gestió del coneixement, que aquest projecte aborda des de la pràctica de l’esporgada que es fa a les biblioteques públiques i que consisteix en la retirada de llibres i documents del catàleg.
D’altra banda, Miquel Fuster presenta els dibuixos de “Quinze años en la calle”, un còmic que recull la seva experiència com a sense sostre durant quinze anys. Fuster va iniciar-se en el dibuix amb 16 anys, però després diverses circumstàncies el van portar a la beguda i a viure al carrer. En aquest còmic mostra la seva crua i real experiència.
“Miguel, 15 años en la calle” és una novel·la gràfica de la que se n’han publicat tres parts i que tenen al dibuixant, i les seves vivències com a indigent, com a protagonista.
A l’exposició “Miguel, cara a cara”, a la Galeria Sicart, es recull obra original d’aquest treball i també rostres de l’autor inspirats en aquesta obra. Les cares que reflecteixen tots els múltiples graus de patiment i els fugaços moments de satisfacció. Les cares de la solitud, el desassossec, la ràbia, el dolor, la necessitat, el fred. Però també la cara de l’esperança, el rostre que va fer que Miguel no sigui encara al carrer, sinó a una galeria d’art.